ENTREVISTA A L'EPA ALMÀSSERA

Entrevista al professorat de l’EPA sobre la història de l’Escola.

 JAVIER: Ens trobem a l’EPA, l’Escola de Persones Adultes d’Almàssera, amb la professora Amparo Navarro i el professor Paco Montañana,  tots dos professors titulats des de ja fa molts anys, amb la intenció de fer una entrevista sobre la història de l’EPA. Comencem amb la primera pregunta: Quina és l’antiguitat de l’EPA?

 

AMPARO: A veure, Paco és major que jo, però crec que de l’any 1988 o 1989, no? O una miqueta abans.

 

PACO: Sí, del 1986.

 

J: Amb quines assignatures començàreu i com han anat desenvolupant-se?

 

A: Jo crec que els primers grups que es van crear van ser el d’Alfabetització i el de Neolectors, i ja als 2 o 3 anys es va afegir el grup de l’antic graduat escolar, amb les assignatures que es demanaven en aquell moment en el graduat escolar: Ciències socials, Ciències naturals, un idioma (que podia ser francés o anglés) i valencià.

 

P: I també matemàtiques i llengua.

 

A: Es començà així, i després hi havia també uns grups de pre-graduat, graduat i postgraduat.

 

P: Clar, per a què seguiren! Després de tindre el títol de graduat tenien un altre any per ampliar coneixements.

 

A: Gent que tenia més inquietuds i volia continuar, persones que no volien quedar-se únicament amb el graduat.

 

J: Hi havia molta gent? Molt d’alumnat de gent jove i gent major?

 

A: Sí, jo recorde anys de classes barrejades en quant a generacions i edats…hi havia gent molt jove i també hi havia gent major que necessitava el Graduat per a treballar, i això també ha canviat, perquè érem nosaltres els que examinàvem als alumnes i després enviàvem la proposta a Conselleria, on s’expedia el títol de Graduat. Hui dia això ha canviat perquè ara únicament preparem les proves lliures per a obtindre l’ESO (Educació Secundària Obligatòria). En eixe aspecte, això sí ha canviat.

«Ha hagut pressupostos per a l’Escola des

de 1.000 pessetes (uns 6 €) fins a 10.000 €»

 J: Com han canviat amb el temps les tècniques i recursos econòmics en la forma de donar les classes?

 

P: Els recursos econòmics van estar depenent de l’Ajuntament. Cada partit o cada grup que ha estat duent la Regidoria d’Educació ha assignat uns diners. Ha hagut des de 1.000 pessetes, és a dir, pressupostos molt baixets, fins a pressupostos molt alts, com els 10.000 euros de l’any passat (2022), que no se’ls acabàrem de gastar. No és un problema del professorat, sinó de la Regidoria.

 

J: Al llarg de la vida de l’EPA sabem que va passar per un moment perillós. Podeu explicar-lo?

 

P: Sí, el moment va ser quan la gran crisi a Espanya de l’afonament de l’economia. Els partits més conservadors, que només hi havia un, el Partit Popular, i ací a Almàssera junt a Unió Valenciana va fer una proposta per reduir el deute (que ells mateixos hi havien creat) consistent en tancar serveis. Abans de tot es va plantejar que l’alumnat pagara una matrícula i així intentaven que es costejara el que pagaven al professorat, tot i que l'Ajuntament rep una subvenció per a pagar el nostre salari, però volien que l’alumnat pagara, i amb eixe pagament entrara la seua formació i a l’Ajuntament li isquera “cuenta con paga”.

 

A: “Cuenta con paga”, sí, perquè ells (el PP) argumentaven que l’Escola d’Adults no era rendible. En quin moment una escola ha de ser rendible?

 

P: Tu fixa’t que l’economia dugué als pensaments més conservadors o neoconservadors a parlar ja directament de la utilitat de l’educació, que ja era al·lucinant. Parlem de serveis propis de l’Ajuntament, que ho decidix a un ple (des de fa molts anys), fa un conveni amb la Conselleria i es responsabilitza de tindre un servei obert, que és l’EPA.

«L’Ajuntament va fer una llista per a despatxar a 13 persones,

i en eixa llista estàvem nosaltres»

 En aquell moment les coses pintaven mal i l’Ajuntament va fer una llista per a despatxar a 13 persones, i en eixa llista estàvem nosaltres. El regidor, sense dir-nos-ho a més, s’ho callà i bé… nosaltres ens manifestàrem aquella vesprada, a la Plaça, amb l’alumnat i tot.

 

A: I amb pancarta! Vingué moltíssima gent a recolzar-nos, no únicament alumnes, sinó també l’Associació de Veïns Carraixet i no recorde ara qui més, però isquèrem a manifestar-nos a la Plaça i sí que va servir.

 

P: Tota l’oposició també votà a favor perquè el servei seguira, però va ser un moment en que no tenien cap pudor en dir-ho, de quedar una cosa funcional, és a dir, que l’Educació es posava a nivell pràctic i no com a una inversió. El deute venia de les males inversions, no de l’Educació. I ahí es va vore un poc el pensament que tenien.

 

J: Estem parlant del 2011 o 2013, no?

 

P: Sí, sí, per ahí era.

 

J: Des de la pandèmia, en la qual, es va reduir considerablement l’alumnat, hem passat de poca afluència, a batre el rècord. Quins factors han influït perquè passe això?

 

P: Un canvi en el professorat, en el pensament. Nosaltres ens hem renovat a l’hora de donar més possibilitats quan fem un graduat, que ja no donem el títol directament. Per exemple, Amparo ha obert opcions d’idiomes per a estrangers i en nivells. Fins i tot ens ha vingut bé, perquè l’Escola s’ha oberta, i això ha sigut cosa del professorat, perquè ahí som lliures.

 

A: I també pel tipus d’alumnat que ve ara, és a dir, abans venia gent amb un objectiu molt marcat de“necessite l’accés a l’universitat”, “necessite el valencià”, “necessite el graduat de l’ESO”, i ara jo crec que al grup de “Coses impossibles” sou un grup de gent que pràcticament no veniu per eixa necessitat d’obtindre una titulació, pràcticament sou tots jubilats, teniu temps, teniu ganes i teniu eixa inquietud de fer coses, i jo crec que el boca a boca ha fet que la gent vinga molt a gust, i això ha fet que es duplique la matrícula. Bàsicament jo crec que és això.

 

P: De totes maneres era cosa de trobar també (perquè costa un poc trobar el camí) quin tipus d’Escola volíem ser, i jo crec que ho hem trobat aquests últims anys pel pensar més obert que altres EPEs (Escoles de Persones Adultes), que no ofereixen tot això, i no ho fan, no perquè estiga prohibit, sinó perquè no volen fer-ho. Això és important també. Nosaltres ho fem perquè volem i perquè tenim interés. Podem coincidir en algunes coses i en altres no, però si que pensem que al final depén de nosaltres que el servei vaja bé, i aleshores sí que estem implicats. Això és important, que siga una implicació des de baix, des del nivell del professorat.

«Si no vingueren alumnes no podríem fer absolutament res»

J: Sí, sí que se vos veu implicats i amb unes ganes tremendes. Jo ho he observat com a alumne dels anys passats, i des de llavors fins ara hi ha hagut molt de treball en el professorat en millorar-se i fer “coses impossibles”, citant el nom d'un dels cursos que ofereix la EPA.

 

P: A tot aixó l’Ajuntament no diu ni que sí ni que no, si no que depén de nosaltres. Ho hem plantejat relativament bé, perquè va bé. Ens estan deixant llibertat d'actuació i a més estan buscant professor o professora d'anglés.

 

J: Sí, de fet heu cridat a escriptors/es, a còmics/ques, a persones expertes en sociologia… en fi, un ventall molt obert d'invitacions.

P: A més a més, hi ha grups nous com és el de castellà per a estrangers que ja estan uns anys, que cada vegada s’integren més. Aleshores es compta amb ells per a les activitats i participen més per a tota l’escola, una cosa ha dut a un altra. Eixa manera de treballar ha sigut molt bonica perquè no ha sigut en casos aïllats, si no que ha tingut un sentit; tot això ho hem fet nosaltres, això no ho ha fet la corporació... nosaltres i l’alumnat per supost. 

A: L’alumnat clar, sense els alumnes seria imposible, seria una “cosa imposible”. Si no vingueren alumnes no podriem fer absolutament res. 

J: I a l’inrevés igual. Vos agraïsc la vostra sinceritat, vos haveu mostrat oberts a les preguntes i per acabar l'entrevista, si vos ha quedat quelcom per contestar per la vostra part i voleu afegir alguna cosa més, el micro està obert.

P: A nivell d’Educació d’Adults, jo crec que està absolutament desangelat. Hui no s’inverteix, l’Educació d’Adults s’ha quedat molt aturada en la Comunitat Valenciana; tots pensen en que la idea de què la gent ve a llegir i a escriure, i això està superat. Hi ha persones concienciades, racionals, amb ganes de saber i de participar i crec que des de dalt, la formació, l’oferta que hi ha a les escoles d’adults, continua sent molt molt insuficient i a més, jo crec que dins de la Facultat de Magisteri, deuria d’haver una branca exclusiva de formació de Mestres d’Adults, perquè ací tots venim de la mateixa escola que no t’ensenyen a res, però sobre tot no t’ensenyen a treballar amb adults, i l’Educació d’Adults deuria tindre un espai propi de teoria, de pensament, de fundamentació, perquè el que no pot ser és que vinguen professors i que eixos professors no valguen, no et valen. Has de tindre un “plus d’algo“ que no et donen però tu has d’estar dispost a formar-te o a entendre, i has de tindre a més una part teòrica que t’acompanye d’ideologia. I d’ideologia em refereisc a coneixements d’idees pedagògiques distintes a les que es donen en la formació de primària, d’infantil o l’escola típica. No?, perquè l’escola típica reprodueix el model de la revolució industrial. I ací, ací ja venen els obrers. Aleshores, clar, no podem repetir el model, perquè estaríem mentint, vull dir, seria pegar-nos contra la paret. Si ací ve un obrer, tu no el pots educar només per al rol d’obrer, l'has d’educar des d’un altre punt de vista. 

J: Es pot observar que ha canviat molt l’alumnat i per això fa falta un professorat més concret en el tema, l’alumnat ha anat canviant des de fa 30 anys enrere perquè no hi havia la mateixa cultura que hi ha ara i la gent que ve, està més preparada i fa falta uns professors que acaparen eixa pujada de nivell cultural. Pense.

 

P: Sí, perquè jo crec que no està prou valorat. Nosaltres ho podem valorar i donar-li valor, però si des de dalt ho valoraren de veres, aquesta escola seria el doble del que és actualment, tant de la comarca com dels serveis que podria ofertar. Però es fa el més bàsic, és a dir, no es continua invertint. Mentre els mestres ho facen, les coses aniran bé. Depén de la voluntat del treballador i no per això cobrem més, estem igual. La corporació jo no sé com ho mira, però nosaltres no som una associació, som una entitat pròpia. Una escola. I això és el que vull dir jo que hi ha que defendre, no? Una escola pròpia. 

 

J: Doncs molt bé, si no hi ha alguna cosa més a dir...

«És veritat que la formació d’adults ha de tindre una ideologia. Ha d’haver ideologia i a més ideologia d’idees. Amparo per eixemple té estrangers...»

A:  Jo igual te he fet botar abans una pregunta que enllaçava amb altra, però jo et parlava a nivell del que són coneixements en classe. En eixe aspecte s’ha canviat perquè sí que és veritat que abans anaves un poc més al que et demanaven de cara a l’examen i ara és com a més lliure. És el que estàvem comentant abans. També ha canviat a nivell tecnològic, és clar, hem hagut de ficar-nos un poc les piles, ara està tot digitalitzat i és diferent. I poc més ha canviat en eixe aspecte.

P: Hem canviat nosaltres, perquè s’hem fet majors. Exacte. 

J: Com diu Bob Dylan “Els temps estan canviant”

P: Bo, jo crec que de totes les institucions que hi ha en este poble, la millor és esta, l’ Escola d’Adults i a més m’ho crec, davant de qualsevol corporació. És la corporació la que no ens entenia, nosaltres ho teniem clar. A més, és veritat que la formació d’adults, ha de tindre una ideologia. Açò no és neutral, ha d’haver ideologia i a més ideologia d’idees. Amparo per eixemple té estrangers, i té musulmans i tu no pots deixar de citar el de Palestina, és una cosa vital.

J: Sí, és una cosa actual. Bo, és actual des de fa ja 75 anys, o siga que no és tan actual.

P: Per eixemple, no ve sols l’alumne ja, sinó que ve l’alumne i les seues circumstàncies; o per eixemple els ukraïnessos que estan en guerra i els russos, eixes circumstàncies fan que l’escola haja de canviar i s'haja d’adaptar, és a dir, ja no és gent jove que venia a pel graduat, sinó que és gent que et ve amb un saber i una necessitat.

J:  Doncs moltes gràcies. Esta entrevista pot ser que eixca a principi d’any en digital i uns quants exemplars en paper. Ja vos ho faré aplegar.
Gràcies a vosaltres.

Javier Blanes