CLAR I NET

Francesc Bayarri, periodista i com diu ell, aprenent d’escriptor, va nàixer a Almàssera (L’Horta Nord) l’any 1961. Ha escrit els llibres  L’avió del migdia , premi València de Literatura 2001;  Febrer  (2004);  Cita a Sarajevo , premi dels Escriptors Valencians de 2007;  València sic trànsit  (2016);  Matar Joan Fuster (i altres històries) (2018) i  Cròniques austrohongareses  (2025). També ha participat en els llibres col·lectius  Nosaltres, exvalencians  i  País Valencià, segle XXI . Ha traduït del francès  Amado Granell. El valencià que va alliberar París , de Cyril Garcia; i del castellà  La barraca , de Vicent Blasco Ibáñez. Periodista en els diaris  El País  (entre 1990 i 1996),  Levante-EMV  (1986) i  Noticias al Día  (1982-1983), el 1989 fou el primer cap d’informatius de la ràdio autonòmica valenciana, Ràdio 9. Entre 1996 i 2024 va treballar en el gabinet de premsa de l...

Aquesta setmana de primers de juliol, vaig entrar a la biblioteca d'Almàssera per a un préstec de novel·la. Qual va ser la meua sorpresa quan em van dir que no podien donar servei . La raó és que estaven empaquetant en caixes de cartó de poca grossària, cobertes per una simple fulla de periòdic, part dels llibres exposats en les prestatgeries (ho vaig veure mentre eixia de la biblioteca). Un procediment perillós per a la bona conservació dels llibres. Mentrestant, seguirem sense préstecs de llibres i a l'inici de curs se suposa que també. Després del cost econòmic en el canvi d'ubicació, no són capaços de gastar diners en una empresa especialitzada en canvi de llibres de biblioteques; en una setmana farien el canvi amb la professionalitat i qualitat necessària i no estarien sense donar servei durant mesos. Em vaig haver de conformar amb la informació de, a quina altra biblioteca podia acudir per al préstec. Gràcies. Posteriorment em vaig acostar a la ubicació de la nova bi...

CARPOBRUTUS EDULIS (ALMÀSSERA SENSE PLANTES INVASORES Nº 2) Ha passat un any des de que escrivim el primer article en aquesta secció mediambiental i anem a vore l'evolució durant aquest temps d'aquesta planta invasora, la Carpobrutus edulis, observant els avanços en l'erradicació de la mateixa i les alternatives de plantes d'altres espècies autòctones en l'espai deixada per ella.  En relació amb el text i sentit del primer article, continua sent vàlid i vigent, és per això que us animem que siga rellegit per a posar-nos en situación:  article anterior Doncs bé, les conclusions, una vegada observats els llocs on és present la “Ungla de Gat” (Carpobrutus edulis), són pessimistes, perquè no sols no s'ha fet res per a retirar-la a poc a poc, sinó que se li ha donat un tractament de jardineria per part del Servei Municipal, és a dir, li l'ha tractada com si fora una planta autòctona a la qual cal mantindre i cuidar. És molt possible que el o la responsable d'...