CULTURA X ALMÀSSERA
Pàgina dedicada a escriptors i escriptores, artistes i amants de la cultura que estan per Almàssera
L'exposició itinerant “Recordant una traïció. El conflicte del Sàhara Occidental”, arriba a Almàssera.
El seu projecte el va dur a terme i el va plasmar en el seu Treball fi de grau (TFG) en 2016:
https://riunet.upv.es/entities/publication/a0099e3a-d303-46b2-9be2-3b06326ed8d2
Este TFG et compta la relació que hi ha al llarg de la història entre Art i Societat, la influència que exercix l'art i el que aporta a la societat i l'activisme artístic. La seua trajectòria com a activista va començar en 2004. Va ser l'acolliment d'un xiquet sahrauí en el programa de Vacances en Pau d'eixe any, la que es va convertir en el detonant per a voler saber tot al voltant del conflicte. Va viatjar als campaments en 2006 i en 2010 va formar part d'una delegació, que va viatjar a Al-Aaiun en els territoris ocupats com a observadors de Drets Humans. L'objectiu d'esta delegació era evitar l'habitual repressió que patixen els activistes sahrauís quan tornen a casa, després d'haver participat en algun dels múltiples actes en els quals participen per tot el món.
Periodista en els diaris El País (entre 1990 i 1996), Levante-EMV (1986) i Noticias al Día (1982-1983), el 1989 fou el primer cap d’informatius de la ràdio autonòmica valenciana, Ràdio 9. Entre 1996 i 2024 va treballar en el gabinet de premsa de la Universitat de València.
Pregunta: He d’afegir també que vas ser el moderador del primer club de lectura (que jo conega) d’Almàssera entre els anys 2021 i 2023 amb l’anterior govern municipal de coalició.
Quasi que la primera pregunta serà aquesta:
Va haver-hi algun contacte de l’actual govern perquè continuares amb el club de lectura?
Francesc: Ningú del nou equip s’ha posat en contacte amb mi per a continuar el club. De fet, crec que ni saben que hi havia un club de lectura en el poble, ni qui som els participants. D’altra banda, em resultaria impossible col·laborar amb un projecte ideològic com el que ells representen.
Pregunta: Eres una persona que tens molt en compte d’on eres, i així ho demostres en la relació de l'editorial i el seu contengut amb el poble.
Francesc: A banda de tindre la seu social en el poble d’Almàssera, la Companyia Austrohongaresa de Vapors (Carrer Vicari Vicent Salvador), té una relació directa amb els continguts d’alguns llibres. A més, persones del poble han participat, com a autores o com a traductores, en diferents títols. Per exemple, ma germana Ana va traduir (per primera vegada en la història) ‘Arròs i tartana’, de Blasco Ibáñez. Ma germana Eugènia ha traduït de l’anglès ‘València, capital mundial de l’antiturisme’, de Kenneth Tynan. Eva Biot, també veïna del poble, és la traductora de la novel·la ‘Entre tarongers’, de Blasco Ibáñez. La guerra civil a Almàssera està explicada en el meu llibre ‘Matar Joan Fuster (i altres històries)’. És una d’eixes “altres històries”. En ‘L’avió del migdia’podríem dir que molts personatges de ficció estan inspirats en veïns del poble, com el mateix Caudillet. En resum, és una editorial molt del poble.
Pregunta: En el teu últim llibre, Cròniques austrohongareses, cites bastants llibres i autors llegits, amb referències a tots ells. Tens un vast coneixement del món literari. Més em van sorprendre les teues cites a pel·lícules de determinada temàtica i sobretot el difícil que m’ha sigut (quasi sense èxit), poder trobar-les i molt menys veure-les. Sent curiositat per…
Quin ha sigut la teua filmoteca, tens accés a alguna plataforma especialitzada?
Francesc: Tant en el camp del cinema com en el de la literatura no he seguit un criteri determinat. Potser perquè no he tingut una única persona que fora una mena de referent intel·lectual i que m’hi anara suggerint títols. M’he deixat dur per interessos personals, que han anat canviant al llarg de la vida, i també per suggeriments de persones diferents, que tenien, al seu torn, preferències igualment diferents. Procure anar al cinema una vegada a la setmana. També tinc una subscripció de Filmin. I quan tot això falla, hi ha un vídeo club a València, que es diu Stromboli, que té tots els clàssics.
Pregunta: Seguim amb Cròniques austrohongareses. Comptes en ella, la idea de portar a la pantalla gran, Cita a Sarajevo; primer amb guionistes professionals i ara, tu mateix estàs fent el guió:
Com portes el guió?
Francesc: No soc un professional del cinema, i per això no puc qualificar el que he escrit com un guió estàndard. He fet una aproximació per si, arribat el dia, algun professional del sector s’interessa de debò per portar-lo avant. En els últims anys, persones del cinema havíem contactat amb mi i jo els havia d’explicar tot el rotllo des del principi. Ara tinc un document de treball, per escrit, per a evitar prolegòmens i poder concretar les coses.
Pregunta: El teu viatge a Iugoslàvia et va servir posteriorment per a donar vida a la novel·la Cita a Sarajevo?
Pregunta: Què et va portar a triar el nom de l’editorial?
Quina relació hi ha entre les tres? (viatge, novel·la, editorial)?
Francesc: Companyia Austrohongaresa de Vapors és una mena d’homenatge de Luis García Berlanga, que en totes les pel·lícules fa dir a algun personatge la paraula ‘austrohúngaro’. Però també m’ha agradat sempre llegir sobre l’antic Imperi Austro-hongarès. No per afinitat política: allò era un imperi i jo soc antiimperialista. A més, aquest era particularment ultraconservador, comandat per un individu que estava com una carabassa. Però en els seus breus 50 anys d’existència, aquell conglomerat de països, pobles, llengües... va oferir una llista d’aportacions en literatura, filosofia, música, arts plàstiques... que el fan molt atractiu.
Per què obris amb signe d’interrogació una pregunta en valencià?
És un permís nou, fins ara no contemplat en l’Acadèmia Valenciana de la Llengua? Curiositat no més.
Creus que s’està castellanitzant la llengua dels nostres majors, és a dir, la nostra llengua?
Francesc: Diria que està acceptat obrir les interrogacions. En qualsevol cas, és una opció personal que considere millor. Sobretot si la frase és llarga. Respecte a l’altra qüestió, crec que la castellanització és un procés que va iniciar-se en el mateix segle XV, que ara diem el segle d’or valencià. En l’actualitat, a més, amb les noves tecnologies, la deriva dretana mundial –que treballa per la uniformització i el pensament únic–, i amb els processos migratoris, el declivi del valencià s’està accelerant vertiginosament.
Pregunta: He tocat preguntes generals i m’he centrat en Cita a Sarajevo, Cròniques austrohongareses i la teua traducció de La Barraca.
Vols comentar alguna cosa més?
Francesc: Voldria assenyalar que he escrit llibres de ficció i uns altres d’investigació periodística, però mai m’he considerat un escriptor en el sentit que sempre li he donat al terme: algú que ho sacrifica tot –inclosa la vida personal– per l’escriptura. Em considere un periodista. Això sí, un periodista que escriu en diferents registres, com ara la ficció.
Esperaves tal èxit en la primera novel·la?
Com va sorgir la història que contes en el llibre?
Quan vaig escriure la primera novel·la no sabia ben bé què estava fent. Diguem que vaig provar a fer ficció com a revenja per les normes tan estrictes del periodisme tradicional. Ara sembla que tot val en periodisme. Fins i tot, fer ficció. Però en el meu temps havies de contrastar les notícies i no podies inventar. Òbviament, molta gent no ho feia, la manipulació és tan antiga com el periodisme, però diria que els manipuladors estaven mal vistos entre la professió. Ara, per contra, els premien amb càrrecs i ascensos.
L’avió del migdia és una ficció a partir d’uns fets històrics: la celebració a Almàssera de l’assemblea constitutiva del PSPV original, el de Vicent Ventura, Ernest Lluch, Pérez Benlloch, Rafa Arnal, Alfons Cucó... Es va celebrar en el poble perquè, paradoxalment, l’alcalde franquista, Antonio Bayarri, conegut popularment com el Caudillet, era amic de tots ells.
Pregunta: Febrer i València sic transit tenen en part una història en comú: el colp d’estat de 1981, viscut des de València, i el recorregut de la transició al llarg de 40 anys, des d’un punt de vista valencià.
Són dues novel·les no premiades i, no obstant això, mantenen l’interés dels moments relatats.
Et va ser més complicada la seua escriptura o tal vegada no va arribar a captar eixe interés que pretenies?
Francesc: Crec que Febrer és una novel·la desencertada. Per això no l’he tornat a publicar. Però València sic transit no va funcionar malament entre els lectors. És un intent original de reconstruir el període de la transició amb una mirada alternativa.
Pregunta: Matar Joan Fuster (i altres històries) és un llibre periodístic, amb una tasca d’investigació molt treballada en la qual comptes l’atemptat a la casa de Joan Fuster, el reducte de grups fasci-franquistes, el croat de ‘Cita a Sarajevo’ i entre altres, un relat que pertany al teu poble, Almàssera.
En pocs pobles per no dir cap, va passar una cosa així.
Et va sorprendre o et va semblar el més lògic eixa història real?
Francesc: En casa, mon pare sempre deia que Almàssera havia sigut una excepció durant la guerra, que ací no s’havien comés les barbaritats d’uns altres llocs. En principi, jo pensava que ho deia per una mena d’orgull de poble. Però quan vaig aconseguir les dades de l’anomenada Causa General i una còpia del procés franquista al comitè republicà local, vaig poder confirmar que en Almàssera molta gent es va comportar dignament. Si es comparen les actituds d’ací amb uns altres pobles de la comarca, hem de dir que els nostres avant-passats varen mostrar uns valors que els honoren.
Pregunta: Per a anar concloent l’entrevista, ens acomiadem amb la teua última novel·la Cròniques austrohongareses. En la contraportada escrius que vares abandonar les xarxes socials, però tens com ja he indicat al principi, un blog molt cuidat, on contes lliurement i sense embuts el teu diari personal; de la mateixa manera és la teua novel·la. Una vegada ja jubilat, escrius el que sents, sense censura i malgrat qui li pese. Trenques amb l'estil acostumat a les teues anteriors novel·les.
No creus que pots tindre algun tipus de frec o represàlia per les teues exposicions sense filtre?
S’ha quedat alguna cosa que voldries exposar?
Francesc: No diria que el llibre és una novel·la. És un dietari, un gènere que abans mai havia practicat. I la veritat és que et dona una llibertat d’escriptura, tant en els continguts com en la forma, que no imaginava abans de provar. De tota manera, just abans de donar-la a la impremta, he de reconèixer que li vaig passar una cosa que anomene “filtre de convivència”. He suprimit entrades senceres, o paràgrafs, o frases, o adjectius, que no calien. Malgrat tot, a la meua edat tant em fa si algú es molesta. Ara bé, quan eres crític amb els altres has d’acceptar amb esportivitat les desqualificacions que pugues rebre.
Respecte a l’altra cosa que preguntes, l’única cosa que volia remarcar és que la nostra editorial és del poble. Vull dir que són llibres que podrien portar la indicació ‘made in Almàssera’. I que pocs pobles poden dir que tenen una iniciativa cultural en aquest àmbit. És a dir, que no tot el que podem exportar des d’ací, en l’àmbit de la cultura, són bous embolats, processons i competicions esportives.
Deixe ací el teu web per si la gent que ens ha llegit, vol ampliar la informació: www.bayarri.info/
Letterheads Per L'Horta. Trobada Internacional
Des de Clar i Net Almàssera, volem donar suport a aquesta Trobada Internacional de Retolistes i Tallers de Cal·ligrafia i Lettering que el nostre veí Nico Rodríguez Frias ha promogut amb gran esforç i acordant amb grans dissenyadors gràfics professionals i internacionals, la seua realització.
És de compliment ressaltar la paraula “Internacional”, perquè posa per segona vegada en el mapa aquesta xicoteta població de 7500 habitants. La primera va ser l'any passat amb l'I Festival Internacional de Poesia d'Almàssera, per part de l'Associació Veïnal d'Almàssera “Carraixet”
Aquesta és la seua informació:
Letterheads Per L'Horta. Trobada Internacional De Retolistes I Tallers De Cal·ligrafia I Lettering
De l'1 al 4 de maig el món del disseny de lletres se cita a Almàssera, un bell poble situat enmig del privilegiat paisatge de l'Horta Nord, a quatre estacions de metro de Benimaclet. Els “Letterheads” són trobades internacionals de retolació tradicional en el qual artesans i artistes de tot arreu del món s'uneixen per a pintar junts. En aquesta edició, a més, hem volgut afegir tallers de cal·ligrafia i lettering per a congregar també a la resta de sectors del disseny de lletres en un mateix esdeveniment. Comptarem amb mestres de la talla de Laura Meseguer, Joan Quirós o Ester Gradolí. A més, comptarem amb activitats obertes i gratuïtes per a qui vulga acostar-se, amb xarrades de Juan Nava (Lletres Recuperades), Juanjo López (Manufactures Tipogràfiques Madrilenyes), Miguel Maestro i el seu documental “Tipus Que Importen”, xarrada i exhibició de dues retolistes de la vella escola, i estampació tipogràfica de samarretes per David Vander.
Tota la informació en el nostre instagram: instagram.com/letterheadsperlhorta
INSCRIPCIONS:
— Per a inscriure's exclusivament en la trobada de retolistes, empleneu el Formulario de Google.
Recordeu que aquest és un esdeveniment autogestionat i no-formatiu, convé tindre almenys algunes nocions bàsiques de retolació a pinzell.
— Per a inscriure's en els tallers, envieu un mail a nicobarriosart@gmail.com indicant a quin taller voleu apuntar-vos.
— Per a les activitats obertes i gratuïtes no fa falta apuntar-se, vindre's que estem al costat!
L'esdeveniment tindrà lloc en el Museu de l’Horta de Almàssera, de l'1 al 4 de Maig.
Bullying y Ciberbullying
El nostre Col·legi Carraixet, està participant en un estudi sobre aquest tema tan lamentable en la nostra societat.
Marisol Ch. Hidalgo-Bonnefil, és la creadora de l'estudi i ponent el pròxim dia 14 de febrer de la presentació a Almàssera, on l'ajuntament és col·laborador puntual de l'acte.
És doctoranda de la Universitat de València en el doctorat d'Ètica i Democràcia i la Directora de DialecTICproyect.org, a més el projecte compta amb el patrocini de la Regidoria d'Innovació de l'Ajuntament de València i el seu programa València Innovació Capital, Consum, Metro València, Revenga Smart Solutions i Etnor Ètica dels Negocis i les Organitzacions.
Des d'ací, posem l'accent en la importància que se li ha de donar al problema i mes encara amb l'aparició de les xarxes socials i les TIC. Tots i totes hem d'adonar-nos i reaccionar en el que suposa la passivitat en la societat (de la qual formem part), davant la xacra cada vegada més present en la nostra joventut adolescent i escolars.
En la família, en els centres educatius, al carrer, en la publicitat i mitjans informatius, en els comentaris a vegades inconscients, etc. hem de parar atenció i no quedar-nos parats deixant parlar i fer. Ser activament combatius contra l'assetjament i ciberassetjament.
Per a entendre el problema, a més de la seua pàgina web, deixem vídeo i notes de premsa en castellà i en valencià
LLIBRE: L'AVI ISAÏES
Josefa i ell mai van arribar a tindre fills, però a la seua casa mai van faltar els riures dels xiquets i xiquetes, dels seus familiars o amics, fent que ells se sentiren feliços. Com tampoc van faltar els rics berenars que venien després de les lectures i que omplien (i continuen omplint) d'alegria la seua casa.
Carmen, explica'ns qui eres i quin és el teu passat al poble (família, amistats, etc). Més que res per a les persones que no et coneguen.
Em vaig casar i em vaig anar de ma volguda Almàssera. Vaig tindre dos fills, el millor que la vida m'haja pogut donar. Vaig tornar anys més tard a la meua benvolguda terra on em van rebre amb els braços oberts.
En la meua vida va haver moments bons, uns altres no tant i altres millor no haver-los viscut, però encara així ningú va apagar la meua alegria. Vaig caure i em vaig alçar com l'au Fènix, que va renàixer de les seues cendres, encara que no siga del signe foc. Amb el suport de la meua família vaig alçar el vol, vaig treballar en l'hostaleria 25 anys i vaig deixar de treballar per malaltia.
Em preguntes per les meues amistats. Són moltes, però et diré unes poques i no per orde d'estimació perquè estes, són les que puc comptar amb elles sempre que les necessite. Fina, Letícia, Pilar, Yoli, Amparo, Juan, Mª Carmen, Loli, Rafa, Juanjo, Núria, Diamar, Mª Carmen Roselló, José María, Julia, etc.
La meua família és el més important per a mi, com també ho són els meus amics. Gràcies a tots.
Què feies en els anys anteriors a la primera publicació i quines altres aficions tenies?
Entre moltes coses a destacar, es van gravar tres videoclips, amb Seguridad Social, el segon “Tribut a U2” (que per cert van estar en Rock City Almàssera cantant la que nosaltres varem cantar en el Cor) i el tercer va ser amb el grup Bombai. Es poden vore en youtube.
Got Talent España va ser una gran i emocionant experiència. Això, entre moltes més actuacions que hem tingut i continuem tenint. Vaig fer teatre durant uns anys, però la pandèmia ens va deixar un abans i un després.
Com et va sorgir l'interés en l'escriptura?
Després de la pandèmia, tenia la necessitat de fer alguna cosa per a emplenar el temps que deixem aparcat. Sempre he sigut una persona creativa, bromista, amiga dels meus amics i fer ximpleries perquè la gent gran o menuda, arrancar-los un somriure.
Sempre m'ha agradat escriure, però vaig començar en la poesia. Moltes d'elles ja no existixen. En el meu primer llibre “Ocells al cap”, en alguna d'elles posa la data. Crec que és important recordar el moment que va ser escrit. Les il·lustracions són meues però este llibre per ser el primer, no em doní compte que no portava número en les pàgines, error meu.
A partir de publicar este llibre, vaig saber que havia de continuar escrivint. El segon és una novel·la “La caixa muda” que us aconselle que la llegiu. I el meu tercer i recentment, és un llibre juvenil, una bonica recopilació de noves històries que narra “L'avi Isaïes”, material didàctic propi i explicat més a dalt.
LLIBRE: AHMED EL NAIXIMENT DE L'ISLAM
Presentem en este blog al nostre veí José Gambín, escriptor de dos llibres i preparant el tercer sobre una temàtica que ens explica a continuació el perquè.
- Bona vesprada. Podries donar-nos un esbós del teu passat abans de dedicar-te a la novel·la?
Sí, clar, vaig nàixer a València en 1952, i vaig estudiar en l'Acadèmia General militar de Saragossa i en l'Acadèmia d'Intendència de l'exèrcit de terra. Posteriorment vaig cursar l'especialitat d'Informàtica i Comptabilitat.
A més del meu treball com a militar vaig ser professor d'Informàtica durant molts anys, tant en institucions militars com civils fins a la meua jubilació.
- Quan et va vindre el cuquet per l'interés sobre la temàtica que ens narres en les teues novel·les?
Des de fa molts anys em vaig interessar per la història i em vaig convertir en un assidu lector d'esta mena de literatura.
En un principi les meues lectures abastaven qualsevol tipus de temàtica, des de l'antic Egipte fins a la guerra civil espanyola. Després em vaig anar decantant per la Història d'Espanya en particular.
Des de la meua primera visita a Granada em va enamorar l'Alhambra i vaig començar a indagar sobretot el que es relacionava amb ella. Això em va portar a infiltrar-me en el món de la societat i la cultura musulmana d'Al Ándalus.
En efecte, va ser en el estudi de la cutura islàmica on em sorgix la necessitat d'exterioritzar els meus sentiments sobre esta religió i la interessant cultura que l'embolicava i ací va sorgir la idea d'escriure Ahmed, la meua primera novel·la.
- - Seguixes amb una segona novel·la en la qual detalles les lluites entre les dinasties Omeia i Abasida, convertint Al Ándalus en un Emirat independent. Interessant.
- Supose que no hi ha dos sense tres i tindràs pensat completar amb una trilogia la saga novel·lística.
Si, en això estic ara. Actualment tinc a les meues mans el tercer lliurament: YAQUB, que narra la guerra de Granada i el final d'Al Ándalus.
- Gràcies José Gambín per la teua amabilitat i col·laboració en este blog. Donarem compte d'això.
LLIBRE: ALGUNES VESPRADES LLIURES
Propostes - Secrets - Aparts
Seguint amb el propòsit del blog, volem presentar aquest llibre fruit de l'experiència, professionalitat i afecte que Francisco J. Montañana, autor del llibre i professor de l'Escola per a Adults d'Almàssera EPA (en aquest blog en Entrevista EPA), ha demostrat sempre.
Francisco Javier Montañana Pérez
La novel·la centra la seua atenció en un grup de l'EPA al qual ell diu “les meues agüeletes” i en el qual conta diferents anècdotes individuals. La narració va intercalant pensaments propis sobre el sistema educatiu, filosofia, art, història, literatura, etc. Sempre, això sí, tenint en compte la frase de la primera fulla en la qual diu que qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.
El llibre té molt sentiment, punts de vista, exposicions de la vida de les seues “agüeletes”, en els quals s'entremesclen posicions personals de com hauria de ser enfocada l'educació per a adults i que ell ja ho està fent des de fa anys.
Des del nostre blog volem desitjar-li molt d'èxit en el seu primer llibre i animar-li a continuar amb un segon, que bé es podria dir “Coses Impossibles”.
Li convidem també a deixar-nos qualsevol aportació al blog.
LLIBRE: Amistat, amor i sexe en el buidatge de l'escola nacional
L'autor, Alfredo Izquierdo, és veí d'Almàssera i professor tècnic retirat, nascut al poble on es desenvolupen els esdeveniments. Ens compta en aquest llibre una forma de vida que, encara que semble llunyana pels grans canvis en l'entorn rural, és de tot just unes dècades.
Després de segles treballant amb les bèsties, segant a estirades amb les corbelles i separant el blat de la palla a bastonades i amb els trills, apareixerà la maquinària al mateix temps que la migració a les ciutats deixarà buida l'escola.
A través d'uns xiquets i xiquetes que complien amb l'escolarització obligatòria, ens anirà comptant el dia a dia d'aquests i de tot el seu entorn.
Hem parlat amb ell i ens ha dit que no vol lucrar-se de les vendes. Ja té cobert la despesa que va fer en la seua publicació i que el que vol ara és que es coneguen les anècdotes que en el llibre conta.
És per això que diversos exemplars els donarà a la biblioteca per a ús i gaudi dels seus usuaris. A més, també presta més exemplars a l'Escola per a Adults (EPA) d'Almàssera
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada