VIGÍLIA FEMINISTA A ALMÀSSERA

El passat 25 de juliol a Almàssera, com també a més de 120 municipis del País Valencià, es va realitzar una Vigília Feminista per a condemnar la violència masclista i els assassinats continuats de dones. La convocatòria, que havia sorgit de diferents assemblees feministes de L'horta Sud i es va anar estenent per tot el País i més enllà, era una resposta immediata a la sèrie d'assassinats que s'havien produït al mes de juliol, però sobretot era una crida urgent i desesperada als poders públics perquè posen decididament la lluita contra els feminicidis en l'agenda política. La convocatòria d'Almàssera la va fer l'Associació de Veïns i Veïnes Carraixet i vam assistir prop de 50 persones. 

La vigília era també una crítica al fet que des de la política institucional, han convertit la denúncia de la violència masclista i patriarcal en un ritual sense força ni incidència política i social: un assassinat, un minut de silenci. I res més. Ni mirar d'implicar la societat civil, ni mesures extraordinàries, ni el manteniment de l'alarma política i social que se suposa que hauria d'haver-hi davant d'una tragèdia continuada.

De fet, l'anterior vegada que vaig assistir a un minut de silenci a la porta de l'Ajuntament d'Almàssera va estar el passat 11 de juny, en resposta a l'assassinat masclista d'una dona a Benaguasil, i em va produir una sensació d'amargor. Unes 15 persones amb l'alcalde al capdavant, plantats a la porta de l'ajuntament durant un minut, per a desaparéixer immediatament cadascuna a continuar fent els seus quefers quotidians. Vaig marxar amb la pesada càrrega psicològica de la impotència.

La confirmació, però, que els minuts de silenci s'han convertit en un mer ritual, la vam tindre el 25 de juliol en la Vigília. Com que havia estat una iniciativa de l'associació veïnal, els càrrecs municipals no es van sentir emplaçats. Ni l'alcalde ni cap dels regidors o regidores van estar presents. Pot ser que per la urgència de la convocatòria o per les dates alguns càrrecs municipals estigueren fora o amb compromisos ineludibles. Pot ser, però no té cap justificació que no n'hi haguera cap ni u, quant a més a més, uns minuts abans de l'hora de la convocatòria hi havia algun regidor a la mateixa plaça del poble. 

Crec que és obvi que davant de la violència masclista no sembla que hi haja solucions fàcils, però precisament per això cal que la societat amb les institucions al capdavant, facen un esforç constant i sostingut i no ens deixem portar per la rutina i els rituals.

Antoni Infante