L'AVI ISAÏES
LLIBRE: L'AVI ISAÏES
Presentem a Carmen Cortina Pérez, veïna d'Almàssera i escriptora entre altres aficions. Arran de la presentació del seu últim llibre a la biblioteca, quedem a entrevistar-la i donar a conéixer a totes les persones possibles la seua novel·la “L'avi Isaïes”.
És un llibre ple d'històries, d'històries que anava escrivint l'avi i guardant Josefa, la seua esposa, en un calaix de la seua casa. Un dia que estava Carmen amb ells, Isaïes les va trobar i van pensar que seria una bona ferramenta perquè pares i fills es reuniren entorn del llibre i aconseguiren eixa mateixa complicitat que Isaïes té amb els seus xicotets oients.
Josefa i ell mai van arribar a tindre fills, però a la seua casa mai van faltar els riures dels xiquets i xiquetes, dels seus familiars o amics, fent que ells se sentiren feliços. Com tampoc van faltar els rics berenars que venien després de les lectures i que omplien (i continuen omplint) d'alegria la seua casa.
Carmen, explica'ns qui eres i quin és el teu passat al poble (família, amistats, etc). Més que res per a les persones que no et coneguen.
Soc filla de Rafael i Carmen i vaig nàixer en l'alqueria del meu pare on vaig créixer amb els meus dos germans Rafael i Fina. Adore la terra que em va vore nàixer i on vaig donar els meus primers passos sent molt feliç. En anar creixent la vida ens va guardar la pèrdua del meu germà amb tan sols 17 anys.
Em vaig casar i em vaig anar de ma volguda Almàssera. Vaig tindre dos fills, el millor que la vida m'haja pogut donar. Vaig tornar anys més tard a la meua benvolguda terra on em van rebre amb els braços oberts.
En la meua vida va haver moments bons, uns altres no tant i altres millor no haver-los viscut, però encara així ningú va apagar la meua alegria. Vaig caure i em vaig alçar com l'au Fènix, que va renàixer de les seues cendres, encara que no siga del signe foc. Amb el suport de la meua família vaig alçar el vol, vaig treballar en l'hostaleria 25 anys i vaig deixar de treballar per malaltia.
Em preguntes per les meues amistats. Són moltes, però et diré unes poques i no per orde d'estimació perquè estes, són les que puc comptar amb elles sempre que les necessite. Fina, Letícia, Pilar, Yoli, Amparo, Juan, Mª Carmen, Loli, Rafa, Juanjo, Núria, Diamar, Mª Carmen Roselló, José María, Julia, etc.
La meua família és el més important per a mi, com també ho són els meus amics. Gràcies a tots.
Em vaig casar i em vaig anar de ma volguda Almàssera. Vaig tindre dos fills, el millor que la vida m'haja pogut donar. Vaig tornar anys més tard a la meua benvolguda terra on em van rebre amb els braços oberts.
En la meua vida va haver moments bons, uns altres no tant i altres millor no haver-los viscut, però encara així ningú va apagar la meua alegria. Vaig caure i em vaig alçar com l'au Fènix, que va renàixer de les seues cendres, encara que no siga del signe foc. Amb el suport de la meua família vaig alçar el vol, vaig treballar en l'hostaleria 25 anys i vaig deixar de treballar per malaltia.
Em preguntes per les meues amistats. Són moltes, però et diré unes poques i no per orde d'estimació perquè estes, són les que puc comptar amb elles sempre que les necessite. Fina, Letícia, Pilar, Yoli, Amparo, Juan, Mª Carmen, Loli, Rafa, Juanjo, Núria, Diamar, Mª Carmen Roselló, José María, Julia, etc.
La meua família és el més important per a mi, com també ho són els meus amics. Gràcies a tots.
Què feies en els anys anteriors a la primera publicació i quines altres aficions tenies?
Entre moltes coses a destacar, es van gravar tres videoclips, amb Seguridad Social, el segon “Tribut a U2” (que per cert van estar en Rock City Almàssera cantant la que nosaltres varem cantar en el Cor) i el tercer va ser amb el grup Bombai. Es poden vore en youtube.
Got Talent España va ser una gran i emocionant experiència. Això, entre moltes més actuacions que hem tingut i continuem tenint. Vaig fer teatre durant uns anys, però la pandèmia ens va deixar un abans i un després.
Com et va sorgir l'interés en l'escriptura?
Després de la pandèmia, tenia la necessitat de fer alguna cosa per a emplenar el temps que deixem aparcat. Sempre he sigut una persona creativa, bromista, amiga dels meus amics i fer ximpleries perquè la gent gran o menuda, arrancar-los un somriure.
L'escriptura per a mi és molt important, perquè em trasllada amb els meus escrits a altres llocs i els visc gaudint de cadascun d'ells.
Sempre m'ha agradat escriure, però vaig començar en la poesia. Moltes d'elles ja no existixen. En el meu primer llibre “Ocells al cap”, en alguna d'elles posa la data. Crec que és important recordar el moment que va ser escrit. Les il·lustracions són meues però este llibre per ser el primer, no em doní compte que no portava número en les pàgines, error meu.
A partir de publicar este llibre, vaig saber que havia de continuar escrivint. El segon és una novel·la “La caixa muda” que us aconselle que la llegiu. I el meu tercer i recentment, és un llibre juvenil, una bonica recopilació de noves històries que narra “L'avi Isaïes”, material didàctic propi i explicat més a dalt.
Sempre m'ha agradat escriure, però vaig començar en la poesia. Moltes d'elles ja no existixen. En el meu primer llibre “Ocells al cap”, en alguna d'elles posa la data. Crec que és important recordar el moment que va ser escrit. Les il·lustracions són meues però este llibre per ser el primer, no em doní compte que no portava número en les pàgines, error meu.
A partir de publicar este llibre, vaig saber que havia de continuar escrivint. El segon és una novel·la “La caixa muda” que us aconselle que la llegiu. I el meu tercer i recentment, és un llibre juvenil, una bonica recopilació de noves històries que narra “L'avi Isaïes”, material didàctic propi i explicat més a dalt.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada