Parlem de la DANA

5 de novembre de 2024 

Paisatge després d’un desastre no anunciat.

 Per Miguel Àngel Ferrís Gil. Activista social valencià resident a París.

És en les circumstàncies extremes on es transllueix la veritable radiografia d'una societat.

L'actuació dels qui diuen exercir el poder polític, dels qui tenen les decisions econòmiques, dels mitjans de comunicació que compleixen o no la seva necessària funció social, del paper assignat a les forces de seguretat ia l'exèrcit nacional, tot això ha quedat en dubte , creant una bretxa de desconfiança on la ràbia i la impotència per l'abandó institucional i el cúmul d'errors, estan sent aprofitades per una ultradreta local i mundial que viu dels femers de la història.

Quan es promou el negacionisme més lesiu, ja sigui sanitari, climàtic, històric o polític, i es compta amb la complicitat de les grans empreses comunicatives i de les Xarxes Socials per crear i difondre un relat alternatiu dels fets, la realitat i la veritat crua i descarnada queden sepultades sota tones d'incompetència, infàmia i desinformació.

 L'objectiu és clar, crear una confusió generalitzada que impedeixi que la ciutadania exigeixi respostes als interrogants que tant dins com fora d'Espanya nien a les ments i als cors de la gran majoria: Com ha estat possible un efecte tan devastador? per què no van funcionar les alarmes i els plans d'emergència?, qui estaven al comandament de la coordinació davant la crisi desencadenada?, per què es van rebutjar les ajudes i equips de rescat els primers dies?

El País Valencià és un poble que durant vuit anys de governs progressistes havia estat rescatat d'un passat recent de vint anys de governs conservadors, que van convertir València a la capital europea de la corrupció i el malbaratament dels diners públics.

Es va aconseguir canviar les lògiques de la dreta que defensaven “deute públic, beneficis privats”, es va eliminar el saqueig de les finances autonòmiques i locals, es van revertir els processos de privatització a la sanitat i l'educació, es van augmentar totes les partides i polítiques socials que havien estat retallades pel Partit Popular després de la recessió del 2008, l'economia i la creació d'ocupació van progressar al ritme de les millores del mercat laboral i dels sectors productius nacionals, es van crear mecanismes de transparència per a una millor governança i participació ciutadana i, en definitiva, es va tornar al Poble la seva condició de ciutadania empoderada per encarar un futur més just i sostenible.

Fa un parell d'anys, però, es va desencadenar una persecució de les esquerres plurals i especialment les de vocació més transformadora. Es va posar en qüestió tot allò aconseguit, pretenent una involució que permetés el retorn de les receptes neoliberals ja fracassades i l'empelt en el teixit institucional de les consignes més nocives de la ultradreta, obrint pas al seu “relat cultural” distòpic: subvenció de la tauromàquia, demonització de les polítiques de gènere i igualtat, negacionisme ambiental, criminalització de la immigració i diversitat cultural, defensa dels privilegis de l'església catòlica, patrioterisme excloent i negació de la doble identitat i del bilingüisme valencià.

En aquesta fase de Lawfare, empresa per les elits conservadores i les trames negres internacionals, que continuen assetjant avui dia les i els polítics que defensen els interessos de les majories, la dreta valenciana es va proposar la mort política de la seva enemiga pública número un, la vicepresidenta Mónica Oltra.

Després de ser demandada i arrossegada pels Tribunals sense proves per les associacions de la galàxia feixista, i quan va obtenir una sentència exculpatòria, les seves paraules -que ara ressonen a les xarxes solidàries valencianes- van ser: “El PP és més perillós per inútil que per corrupte ”. Dimarts a la tarda, dia D de la desgràcia, el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, compareixia davant els mitjans per contradir, sense dades i en contra de tots els pronòstics de les Agències Metereològiques i els experts, l'arribada de la DANA a València. Amb tota desvergonyiment desviava, “segons els seus informes”, la temuda descàrrega de la mateixa cap a la Comunitat de Castella-la Manxa , governada pel partit de Pedro Sánchez.

Aquesta irracional competència política i territorial, el resguard de la seva pròpia imatge pública de falsa seguretat i control de la situació i els interessos del potent sector empresarial i especialment hostaler- davant un pont de vacances que reportaria grans beneficis i que ningú podia entorpir, van ser els elements necessaris per deslligar una mentida perfecta, que tan sols va ser desmentida per la innegable i lamentable realitat dels fets.

Seguint el refrany periodístic de “no deixis que la realitat et faci malbé una bona notícia”, el president valencià va salvaguardar els seus interessos propers a costa de la vida i el futur de les poblacions del sud de la capital, la majoria immigrant i de classe treballadora .

Davant de tota aquesta immundícia i incapacitat institucional demostrada, desenes de milers de valencians –i entre ells molts joves que van rebre in situ el seu veritable baptisme de foc davant la duresa del panorama contemplat–, creuaven els “Ponts de la Solidaritat” que travessen la frontera sud de la ciutat i la separen actualment d'un autèntic escenari de guerra.

Una població salvada in extremis gràcies a la nova llera del riu Túria, construïda als anys 60 per evitar una nova i mortal riuada.

Les paraules de la consellera de turisme, Nuria Montes, rebutjant la col·laboració ciutadana i la inquietud de les famílies per les seves víctimes, “Les famílies, al millor lloc on poden esperar les notícies dels seus familiars, és als seus domicilis” , no van deixar cap dubte de l'enroc i la persistència en les posicions inhumanes del partit conservador. 

Una autoritat, el càrrec precedent de la qual havia estat el de secretària general de la Patronal de l'Hostaleria i el Turisme valencians, i que pel que sembla només defensava els interessos del seu partit i sector empresarial i no els del seu poble. Afortunadament la imatge icònica que es va difondre als noticieros de tot el món va ser la de la riuada de voluntaris que van arribar a socórrer la població abandonada i que segueixen de forma autogestionària ajudant a reconstruir els carrers i alleujar la seua població.

El silenci institucional i d'uns mitjans locals, el compte de resultats dels quals depèn dels favors polítics dels diferents governs regional i provincials del PP, ja no poden ocultar la magnitud de la tragèdia: prop de 300 cossos recuperats i 1500 desapareguts. Es vénen dies molt durs, quan el funcionament del bàsic i l'atenció a les famílies s'hagi assegurat, en què els testimonis de les víctimes ( més de 350.000 habitants a les zones afectades i 80 localitats ) expressaran el seu dolor i relat, i així que es produeixin els multitudinaris enterraments a les nombroses localitats de la comarca inundada. Només a la localitat de Paiporta es comptabilitzen més de 70 morts (dades a dia de hui, 5 de novembre).

Aquest dissabte vinent dia 9 de novembre la ciutadania s'ha convocat a València per canalitzar la protesta exigint la dimissió del president Mazón i la caiguda del govern d'irresponsables que la ceguesa electoral i els poders fàctics van posar al comandament d'una sala de comandament en què ningú no assumeix les seves funcions. “D'aquelles pólvores, aquests fangs” com diu el refrany, mai més cert que ara.

En el fons, la imatge que la tragèdia ha deixat al descobert a València no és res més que la d'una societat alienada, en què s'han cedit els interessos comuns a qui ja tenien tots els privilegis i que camina cap a un futur turbulent que ignora les serioses amenaces del Canvi Climàtic en marxa i d'un model de creixement il·limitat, banyat a la lògica d'un Capitalisme de fantasia, depredador de riqueses i demolidor de la cohesió social.

En realitat, com diu la nostra consigna, que ara cínicament pretenen usurpar les xarxes agitadores de la ultradreta, “Només el Poble salva el Poble”. A València, s'ha mostrat aquesta realitat. El nostre suport des d'aquí per a tan gran demostració de fermesa .